“Sota la més petita pedra pot estar desada l’eterna esperança”

“Sota la més petita pedra pot estar desada l’eterna esperança”

Potser allò que penses que no existeix, és allà... en un racó amagat. Només cal cercar una mica i amb atenció. Moltes vegades les persones no veuen allò que tenen al davant. Sota la més petita pedra pot estar desada l’eterna esperança, l’eterna felicitat. A vegades cal destapar l’ampolla per poder veure clarament què hi ha dins. A vegades cal anar mostrant les teves cartes per rebre una resposta que mai esperaves... o, si més no, alguna bufetada que et permetrà veure una mica més enllà de l’horitzó que sempre marca el final del camí.

Manifestació 25M en a favor del català  a les illes (f: mgp) 

Recuperar l’esperança. Reviure la il·lusió en defensa no d’un ideal, sinó d’un mode de viure. Escapar dels atacs repressius de qui intenta callar tantes consciències. Tornar a tenir fe en la humanitat, o en part d’ella. Tot això podria esser un breu resum d’allò que va suposar un crit a la llibertat el passat diumenge a Ciutat, a Palma, a la capital Balear.  Unes 50.000 persones, segons l’organització, i unes 18.000, segons fonts policials (el qual fa parèixer que varen ser unes 35.000 reals) varen dur a terme un fet històric. El Govern de Bauzá (PP) va rebre les crítiques de tantes veus manifestants a causa de la seva política lingüística, anticatalanista, que està portant a terme a les Illes. Un clar extermini al català. Feia molt de temps que Palma no era omplerta de tantes senyeres, pancartes i, sobre tot, pensament.

José Ramón Bauzá, President del Govern de les Illes Balears, ha declarat que no canviaran les seves polítiques lingüístiques. És a dir, ha decidit riure’s de totes les persones que varen suposar un clam a l’esperança antirepressiva en contra dels populars. Per ell, la victòria a les urnes justifica els seus actes. Sembla que els programes no importen (quan va dir que no canviaren la llei de normalització) un cop s’han guanyat unes eleccions. Menys importen si la majoria absoluta els ha copsat i canviat completament. Semblen no recordar que, encara que s’hagi guanyat pels vots d’una majoria, també han de representar a la minoria, i no martiritzar-la. Per això res funciona. Però allò que no sap el senyor Bauzá i tot el seu seguici de gavines és que, encara que ells hagin decidit riure, aquest cop els sortirà car.

El Rei en Jaume i el futur de les illes davant la mirada de les noves generacions (f:mgp)

Potser no s’aconseguirà res, i aquestes persones que varen sortir als carrers de Ciutat hauran d’esperar que el govern canviï per no viure sotmesos a l’apartheid que aquests senyors de blau volen imposar. Però el 25 de Març va ser una victòria cultural, va ser una victòria del pensament i una victòria del sentit comú. El Rei En Jaume sostenia a la plaça central de la ciutat una estelada sota l’atenta mirada del jovent i d’aquells que no eren tan joves. Mai tanta gent havia sortit als carrers a reivindicar tant. Busos de tots el pobles de l’illa varen dirigir-se cap a Ciutat per mostrar que, realment, encara queda gent que pensa a les illes. I aquesta és la important victòria, veure com hi ha gent disposada a fer que tot canviï. Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua, ha fet arribar el seu nom fins a les Corts Europees. Unes 35.000 persones als carrers de Palma potser no arribaran a fer-se sentir ni a Galícia, Aragó o les Castelles, però hauran compartit un fet històric entre ells. S’hauran adonat que, potser, aquest sigui el començament de tot un canvi, d’un procés evolutiu. Potser sigui el camí per defensar una cultura, que darrerament ha d’esquivar les garrotades estrepitoses d’una dictadura disfressada de majoria absoluta.

Si la vida és un camí amb diferents rutes, com tothom diu, els carrers de Ciutat varen suposar-ne una per moltes consciències. I si el camí té tantes pedres i esculls per superar, totes aquestes veus varen poder vorejar-les i seguir endavant. No hi cabia ningú al carrer. Uns només caminaven, uns mantenien pancartes alçades, altres cantaven, altres musicaven... però tots ells varen poder mirar sota cada petita pedra que varen trobar i varen descobrir una immensa congregació de sentit comú cultural. Tot està davant teu.