L'efecte dominó: retrat de senzillesa

L’efecte dominó: retrat de senzillesa

Una afirmació de l’entrada anterior transmet la culpa a banquers i principals empresaris de veure’s reclamant més diners perquè n’han guanyat menys aquest any que l’anterior, a costa del que sigui. No perden diners invertits, sinó que en guanyen menys. La vida segueix un efecte dominó i aquesta necessitat dels més rics de voler obtenir més i més afecta de forma directa tota la població.

 L'efecte dominó (font: V de Vendetta)

És necessari fer un exercici d’autocrítica i pensar, realment, que la gran majoria de la gent viu endinsada dins les teranyines d’aquest pensament: voler més del qual es necessita. És cert que aquesta mentalitat s’ha transmès a base de missatges subliminals (i d’altres no tant subliminals) a les consciències del món. Consumir n’és la paraula clau. Sembla que la gent necessita consumir per ser feliç. Sembla que quantes més coses tenen al seu abast, més sentit té la seva existència. Tot plegat no fa que la societat sigui, per això, la culpable directa dels problemes econòmics i pròpiament socials del món... tot i que sí que en forma part i no es pot negar.

El plaer dels petits detalls és el que dóna sentit a la vida. Aconseguir veure en alguna cosa mínima tot un món de possibilitats és un regal a la felicitat. Hugo von Hofmannsthal ho expressa en certa manera a La carta de Lord Chandos: “i a vegades em comparo en pensament amb aquell Craso, l’orador, de qui conten que va prendre una estima extraordinària (...) d’un peix opac, mut, d’ulls vermells, que es va convertir en tema de conversa de la ciutat; i quan en certa ocasió, Domiciano, volent-lo titllar de boig, el va comentar en el senat haver vist llàgrimes per la mort d’aquell peix, Craso li va contestar: ‘d’aquesta manera vaig fer jo a la mort del meu peix el qual vos no féreu en morir la vostra primera, ni segona, muller’”.  La vertadera riquesa es manté en saber apreciar les coses que tenim i no en trobar en falta allò que no tenim.

Dèiem que la vida segueix un efecte dominó, com no. Un succés porta a un altre, deixant milions de fets lligats d’un mode o altre. La saviesa resideix en els avis, grans jugadors de dominó. Literalment i metafòricament. Ells han viscut milers de caigudes i presa de decisions causades per una caiguda anterior. I són ells, també, els qui saben apreciar millor els mínims detalls. No en saben de mòbils, no en saben d’ordinadors, no en saben d’mp3. Saben d’amor, de tendresa i de grans records. Això no ho compren els diners. Senyor empresari i senyor banquer, segueixin destruint el món... que jo aniré aprenent a jugar al dominó.