Les armes del capitalisme

Les armes del capitalisme

El 29 de febrer es caracteritza per ser el dia que només apareix cada 4 anys. El 2012 ha estat un any de traspàs i el 29F no ha deixat ningú indiferent. Sol esser un dia en què succeeixen coses especials, com poder celebrar aniversaris per molta gent o  que es puguin trobar ofertes inusuals, com pizzes a 1 euro. Enguany, a banda de tot això, també s’ha celebrat una vaga per part d’estudiants i professors universitaris en contra de les retallades del Govern.

L’educació és el pilar fonamental de qualsevol sistema. Una bona evolució és símptoma d’una bona educació. Un món millor, també. Els governs capitalistes que s’estan instaurant tracten de frenar l’evolució de la consciència de la ciutadania, treballada i millorada dins les aules. Estudiar i anar coneixent el món t’obre els ulls, o aquest hauria de ser el propòsit d’anar a escola, a l’institut o a la universitat.  

El partits polítics que busquen poder i no ajuda social necessiten que l’educació es freni, és simple i clar: com menys consciència de la joventut (és a dir, del futur) més vots obtinguts i, per tant, més poder. Es defensen en la democràcia, però no tinc entès que democràcia sigui votar un cop cada quatre anys i llavor haver de callar. Actuen amb lliure albir, sense importar tot el qual pugui pensar la població afectada. Representen els seus votants i no tothom. A vegades és un govern vermell tintat de color blau; d’altres, un govern endinsat dins el capitalisme i el món purament empresarial. Ara, vivim amb el darrer cas.

L'educació és el mal principal del capitalisme (font:http://img.nacionred.com/2012/02/porrazos.jpg) 

Es retalla en educació perquè no interessa que s’eduqui. Simplement es busquen resultats, i aquests sempre són econòmics. I perquè això sigui factible, no vindrà gràcies a algú que tingui una ment brillant en literatura, bioquímica, medicina o sociologia. Els resultats venen gràcies a grans inversions i, això, els estudiants no ho poden assumir. Els retallen els llibres per alimentar la guardiola d’altres projectes empresarials. Resulta que els grans empresaris i banquers necessiten més diners, i no perquè en perdin... sinó perquè aquest any n’han guanyat menys que l’any anterior. Més “Santander”, “Eurovegas” i futbol i menys Baudelaire, Miquel Martí i Pol i Plató.

Els estudiants es manifesten, junt amb els seus professors que també es veuen apurats, al carrer. Com no pot ser d’altra manera, el capitalisme ha d’actuar. Es necessita espantar la gent. Una manifestació completament legal esdevé el caos, a causa de les armes del capitalisme: els antidisturbis. Tenen ordres directes d’Interior i actuen com Nazis. El capitalisme senyala uns encaputxats  que trenquen vidres de sucursals bancàries o cremen containers, però ataca tothom. Gent innocent, que reivindica els seus drets, es veu corrent enmig del carrer (parlem de 50.000 persones aproximadament) perquè uns homes vestits amb cascs i armats amb porres i escuts es disposen a actuar. S’aprofita l’excusa d’un grup de gent que no es relaciona amb els ideals i fonaments de la manifestació per endinsar por a tothom. I si no corres, reps.  És repressió. I és una llàstima, perquè podríem esperar que aquests atacs fossin inusuals, com  un 29 de febrer, però cada vegada es fa més casual veure violència policial dins una manifestació. Són les armes del capitalisme les porres que busquen el silenci de milers de consciències. Sort que les porres i les bales de goma no maten les paraules, que viuen eternament.

Tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor

(Miquel Martí i Pol)

Tot està lligat. Podem lligar el pensament d’un gran poeta, ensenyat a les aules, amb les armes del capitalisme.