No es tracta de finals, sinó
de nous començaments
“No es tracta pas d’acabar la història, sinó
de començar-ne una de nova” (J. M. Tresserras). I potser aquesta sigui la
solució a totes les adversitats, qui sap. Si més no, una clau per descobrir
noves oportunitats. La vida és un cercle, ja que tot acaba del mateix mode que
comença. Les persones són les que han de decidir quantes voltes volen donar al
cercle, o fins on volen arribar. A vegades el destí fatal impedeix nous somnis,
però d’altres vegades sí que cada un és l’amo de la seva ruta.
| 'El tren que se llevaba tu angustia se retrasa, pero ya llegará' #kaseo (foto: mgp) |
De cercles en pot haver molts. A més, algun
d’ells poden estar lligats els un als altres. Es crea així un cúmul d’interseccions
que fa adonar-se’n de què el món és més petit del que un es pugui
imaginar. Són els lligams, que ens
rodegen apressant o obrint nous camins. Per això, pensar en una sola història
és quelcom absurd. La vida es comparteix, ja sigui amb una mirada o amb un
simple gest d’efusivitat. Una simple acció que per tu pot ser oblidada el dia
següent, per algú altre pot esdevenir la bombeta que s’encén per crear un gran
projecte. Mai es sap el dia de demà què pot dir el teu company de classe o de
treball. Potser t’estigui obrint una porta a la teva passió, potser et faci
descobrir un nou do.
Cal anar donant voltes amb els sentits
exposats al màxim. Tot està ple de sorpreses. Cada consciència del món és un
cúmul de secrets. La superficialitat és una simple capa, dins està la veritable
realitat. A vegades volem veure només aquesta disfressa, aquesta closca que
protegeix a tantes persones. I si fem una mirada a nosaltres mateixos, potser
que només vulguem veure la simple aparença que mostra el mirall. Es com una cançó
que escoltes per primer cop: primer et fixes en l’aparença, i t’agrada més o
menys; llavor, com més vegades l’escoltes, vas descobrint si realment t’agrada
o no, perquè estàs explorant el seu fons. A cada nova escolta que es realitza a
la cançó descobreixes una frase nova, un sentit nou, o un detall del baix que
no havies apreciat... I això passa amb les persones. A mesura que s’escolten
les unes a les altres es van descobrint coses noves.
La perseverança és una de les claus de l’èxit,
si és que l’èxit en sí pugui estar definit per unes claus. I ser constant amb
allò que dius i en cuidar a qui te rodeja et permetrà establir uns lligams molt
millor connectats. Quan saps que no hi ha sortida el millor és buscar l’alternativa
que t’ajudi a no reduir totes les teves forces en aquella pròpia sortida.
Començar una història nova, sense tancar mai els antecedents passats, perquè d’una
manera o altra són els que han ajudat. Minvar pot voler dir donar passes enrere
per agafar més impuls. D’altra banda, creure’s el que un és pot ser el gra de
sorra per descobrir el punt vertebral d’una piràmide de problemes.
Malauradament el que prevaleix avui en dia és la superficialitat. No hi ha temps ni ganes d'aprofundir i conèixer allò i aquells que ens envolten i molt menys nosaltres mateixos. Vivim venerant la facilitat i la simplicitat i deixam de banda la complexitat.
ResponderEliminar