Assassins mitjançant el desgast i el desconsol de la societat

Assassins mitjançant el desgast i el desconsol de la societat

Un jubilat, fill de la desesperació d’aquesta crisi maligna, s’ha suïcidat a Grècia. La plaça Sintagma, màxim exponent de la protesta grega i símbol històric de desacord ciutadà, ha estat l’escenari de l’autocrim. “Com que no tinc una edat que em permeti respondre activament –tot i que seria el primer de seguir qui agafés un Kalaixnikov–, no trobo altra manera de reaccionar que acabar decentment amb la meva vida, abans d’haver de rebuscar menjar a la brossa”, aquestes varen ser les seves darreres paraules, en la nota pòstuma.

Protestes a la Plaça Sintagma, Atenes (foto: 20minutos.es)

El Parlament de Grècia ha presenciat una feta que pot passar desapercebuda per molts, però que és una resposta a moltes incògnites. Una resposta a les incògnites de futur; una resposta als governs, executors d’un desastre internacional; una resposta als bussinesmen capitalistes, ments pensants de l’egoisme; una resposta als revolucionaris, perquè no parin; una resposta als dormits, que necessiten despertar davant aquesta realitat. Diguem que aquesta desgràcia vol dir molt. No pel fet que hagi mort l’home -que, evidentment, és un mal irrecuperable- sinó per l’acte que ha comès. Suïcidi davant el Parlament. Perquè ja no li quedaven forces, perquè la situació en què viu el país -i molts d’altres estats, no cal anar molt enfora- és trista, descoratjadora. El futur és veu perdut, i qui ha fet que tot això esdevingui així resulta ser el més ben postulat.

L’egoisme és una de les pitjors armes de totes, i una de les claus de la supervivència humana. Per manejar-lo bé, per domar-lo, cal una balança. Actuar amb mesura és vital, i amb aquest home ha quedat demostrat. Governs, bussinesmen i, fins i tot, gran part de la societat, ha comès la gravetat de no pensar en el futur detingudament. No han mesurat a la balança el seu egoisme, i han caigut en un precipici que voreja els mars de l’ego. I això és el problema. Els seus luxes, la seva necessitat de voler cada cop més han portat a una diferència de classes aclaparadora. I això no és supervivència, encara que per ells els pugui parèixer. Això és l’assassinat indirecte comès a la classe obrera a canvi d’una mica més d’innecessària felicitat.

Titelles dels capitalistes, desastre (foto: shazbot)

Això s’està fent notar a Grècia. El països que separen el Mediterrani amb l’Atlàntic són els pròxims. No s’és conscient de la crisi a la qual occident està sotmesa, com no s’és conscient de tots els problemes que hi ha als països que més pateixen. Fins que no et toquen personalment, no respons. La persona està feta d’egoisme, i en un tant per cent inimaginable. La desesperació està començant a endinsar-se dins els cossos de les consciències. Dins els cossos de tota aquesta gent que té una mica de pensament i sap que les coses no funcionen.

És època de desastre. Primer cal acceptar-lo, i ja s’està tardant. El temps passa factura, o això diuen. Mentre s’accepta es protesta. I un cop acceptat, es protesta més. Així ha de funcionar la lògica de la desesperació. O així hauria de funcionar. Davant el desastre, el darrer que s’ha de fer és quedar-se amb els braços creuats. Les ments no s’han de deixar enganar per molts polítics que només cerquen poder i vots perquè el seu egoisme els ha portat a l’extrem de la seva humanitat. Capitalistes que controlen com a titelles a tota la població han de baixar a ser una titella més, les classes són un dels invents més desastrosos que haguem pogut presenciar. 

Un home ha mort a Grècia víctima de la desesperació. És una senyal molt clara per veure que les coses no marxen. Això succeirà en un no-res a un país molt proper, tan proper que no ens podem adonar. Qui mana és un assassí que mata a través del desgast del poble, del desconsol de les ànimes que vaguen pels barris obrers. Ja és ben hora que els fem saber que el bon camí no és aquest, que no saben allò que estan fent. I molts dels que formen part d’aquestes sectes capitalistes no s’adonen  de quin bàndol estan. Els han dominat el cervell. Mentida, manipulació i por. Aquestes són les seves armes. És ben hora que despertin les consciències, escuts indiscutibles de l’opressió.