Que desperti el talent

Que desperti el talent

Talent: especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses.  Ens és lògic pensar que aquí està una d’aquestes claus tan buscades de futur. N’hi ha que volen apostar pel futur emprenedor, pel jove amb idees. Però no mesclem tinta. Una cosa és tenir talent, una idea brillant o una idea capaç d’iniciar un canvi i una altre, tenir una idea per crear una empresa.

El talent és un refugi on unes privilegiades consciències s’amaguen. No perquè sigui poc present, sinó perquè és difícil de trobar. I tot i que pareixi el mateix, no ho és. Les respostes poden estar davant de cada un, però no ens hi fixem. Amb el talent, passa el mateix. Cada persona té una especial aptitud intel·lectual per alguna cosa, la qüestió és trobar-la. La manera de trobar-la és pencant, errant, descobrint, coneixent... I una vegada que s’ha pogut trobar, la qüestió està en creure’s que té alguna utilitat, ja sigui individual o per un col·lectiu. I no val creure el contrari, perquè és una fal·làcia creada per la pròpia consciència, que no té ganes de treballar.

Reunint petits talents i sabent apreciar els talents més meravellosos el camí es va obrint. El vaixell posa rumb cap una direcció, que esdevindrà caòtica al començament, però que tard o d’hora es percebrà la mateixa tranquil·litat que s’ensuma a les costes de Mallorca - a les costes no construïdes, però d’això ja en tocarà parlar -. Cal, també, no caure en el pensament que s’ha estès en tota la societat que estableix uns talents més venerats que altres per la simple conseqüència del ‘pa i circ’. I, això, tampoc vol dir que en algun cas puguin coincidir de manera positiva i pel bé col·lectiu. De talents n’hi ha mils, i potser tu en tens un que et costa imaginar. Llença al fems els mals pensaments i recicla’ls per a fer-hi un bon ús. Un talent amagat pot ser el bé de tot un grup.

Els talents poden estar amagats (f: mgp)

Hi ha, així mateix, una sèrie de personatges de la societat que intenten controlar tota aquesta gent que no veu els seus talents, que no creu amb el seu poder fer. I s’intenten aprofitar del missatge, emmascarant una altra sintonia més malèvola al seu darrera. És a dir, diuen apostar pels emprenedors, però realment això es tradueix en donar suport a futurs empresaris. I tenir una idea sobre una empresa és diferent a tenir una idea sobre una construcció de futur. D’empresaris ja n’hi ha suficients, i ja s’ha vist que el model capitalista extrem no funciona. El capitalisme intenta apropiar-se del talent per eliminar-lo. No en vol de talent, no en vol de idees positivistes que ajudin a un col·lectiu ple de desesperança per l’herència que ha deixat la política empresària/banquera. Vol idees que ajudin al modus operandi empresarial, que siguin una ajuda pels bussinesmen que viuen sota palauets urbans i cèntrics. Amaguen sota la frase “crearem més llocs de treball” una impossibilitat, una mentida, que coneixen. Fan desconèixer-la perquè, al cap i a la fi, creïn o no més llocs de treballs, ells en són beneficiats.

Entre tant, cada cop es retalla en educació - és a dir, en pensament -, per així evitar que les consciències vivents de la població despertin del tot. Així el sentit comú segueix invisible i aquests encorbatats -perdonin els tòpics- que presumeixen de riquesa i bona vida poden seguir dient que aquesta n’és la solució. I no menteixen, perquè aquesta és la solució per ells mateixos. Però pels talents que s’amaguen entre les places de les ciutats més importants – i de les no tan importants – això no és vàlid. I potser ara tenen controlada la situació, però esperin, senyors capitalistes, a que les ments comencin a ser conscients del seu talent.