El zoològic de la humanitat

El zoològic de la humanitat

La societat està atrapada en un zoològic. Les persones no actuen com a tals, sinó com vertaders animals. Els màxims governants ens fan viure en una ‘simiocràcia’, com genialment  ha definit Aleix Saló. Les gavines blaves han pres el control del principal mitjà de comunicació públic. I, mentrestant, el representant de l’Estat, assassina un elefant.

Darwin va tractar d’explicar l’evolució, però no va dir en cap moment que havíem d’actuar com simis. La població ha anat avançant cap a instants inimaginables, renovacions tecnològiques increïbles per moltes persones que poblen la Terra, evolucions científiques de límits inexplicables i una progressió de pensament en moltes consciències. I encara ha de venir a sobre un futur que no es pot sospitar. Políticament, en moltes zones s’ha començat a caminar cap endavant. A altres estats, dictadures han acabat per estancar el procés de creixement. Però, ja fa uns anys que les coses, a l’Estat espanyol, han començat a retrocedir. Uns diuen que és per culpa de polítics ineptes; altres, que per culpa de la falta de pensament i consciència en la societat; i d’altres, que per culpa  de l’afany de poder d’empresaris i principals mandataris, tant polítics com econòmics.  I com s’ha procedit a aquest canvi brusc dins un procés de desenvolupament? Perquè, sigui el motiu que sigui, hi ha un problema greu en l’estructura ciutadana i política. La fauna que pobla les ciutats ha arribat a tenir un protagonisme pervers.

En ple s. XXI s’ha presenciat com una majoria absoluta ha aconseguit controlar els mitjans de comunicació. En primer punt, les CCAA podran privatitzar les cadenes autonòmiques. Això vol dir que algú se’n podrà fer càrrec. Qui? El rei de la selva, els lleons que atemoreixen els petits animals que se’ls posen davant. Són els bussinesmen, els empresaris capitalistes amb suficients diners com per invertir en la cadena. Aquest fet fa que la ideologia que puguin seguir sigui propera al seu amo, i ja sabem que els lleons són molt amics de les gavines... o, si més no, quan interessa. D’altra banda, no cal parlar molt sobre el sistema de control de les cadenes autonòmiques que fins ara estava establert. Pura política. En un segon punt, mitjançant un atac aeri, aquestes aus que sempre busquen una mica de menjar entre les sobres del govern anterior s’han fet amb el control de RTVE. La màxima expressió d’un mitjà de comunicació públic es redueix en la submissió i la censura.

L’evolució s’ensorra. Com el magnat que perd el seu poder d’un dia a l’altra, com un Ruiz Mateos devastat. Com un Rei a qui, en segons quin moment, pareix que ha perdut la corona. Un Rei que l’únic bé que ha fet assassinant un elefant ha estat fer conèixer a més d’un on és Botswana. Un Rei que ha demanat disculpes com en el seu moment va fer, no un company de professió, però sí un company de mentalitat: el central del Madrid Pepe, tot un animal. Pepe va trepitjar a la Puça i, com el Rei, va dir que no tornaria a passar. En el mateix s. XXI en què es pren el poder de mitjans de comunicació, els representant internacional de l’Estat pareix que se les enginya per caure tan baix com els seus estimats polítics. Les passes de l’evolució van caminant cap enrere, i potser hagués hagut de ser aquest estruç de monarca qui les hauria d’haver donat abans de viatjar cap a Botswana. Potser no va notar el canvi d’anar del Palacio de la Zarzuela a un safari.

Al cap i a la fi, però, potser que les persones no actuïn com la resta d’animals. Potser els animals conduirien el món per millors camins, i el defecte està en l’ésser humà. Els errors serveixen per tirar endavant, però ara s’estan cometent uns errors irreparables. Les majories absolutes disfressen petites dictadures. Les petites dictadures estan tapant els ulls, les orelles i la boca a tot el que poden. De mica en mica. I la desesperació d’una sèrie de consciències comença a fer-se notar. Per sort hi ha moltes espècies animals que encara no s’han descobert.