miércoles, 23 de mayo de 2012

Retrats d'incultura


RETRATS D'INCULTURA

Una negror digne de l'obscuritat de les terres enemigues d'El senyor dels anells es presenta al país. Poc a poc, de mica en mica, de manera subtil i delicada. Una agulla, fina, ben fina, pareix marcar el recorregut que ha de seguir, com si es tractés d'un fil que va formant un gran tel. Un tel que amaga moltes coses, tapa el Sol -les idees- i fa aparèixer l'obscuritat. Mordor.

És una història trista, que encara no té final, però que el començament ha fet no voler saber quin desenllaç tindrà. Almenys de moment. Aquest tel ha estat cosit per unes màquines capaces de fer que el món caigui als seus peus. De revolució industrial ja en va haver una, però aquesta pareix una revolució 2.0, tot i que ara les màquines són humans. Ironies de la vida. Fins i tot els mossos d'esquadra pareixen Terminators en pura acció, tot i que la intel·ligència de la màquina és superior a la d'aquella espècie. El temps ho ha demostrat -però bé, això és un tema a part-. Aquest tel va abrigant, intenta llevar el pensament i instaurar què s'ha d'aprendre, què s'ha de saber, què s'ha de pensar i què s'ha de consumir.

Per sobre d'aquest tel que ha enterenyinat la població d'ignorància, creant a cada rostre un retrat d'incultura, hi ha qui vigila, qui controla. Dues torres, per exemple, negres. Tornem a Mordor. Sobrepassen aquest tel i procuren tenir un màxim control sobre qui està per sota. Aquestes torres, per exemple, pertànyen a una empresa que és una de les principals fonts de finançament dels mitjans de comunicació. Li direm, per exemple, 'La caixa'. Llavors, els mitjans no tenen més remei que no informar de les males arts que els malignes caps de La caixa porten a terme, perquè si ho fessin perdrien publicitat i, per tant, el negoci. Recordem que la principal font de de finançament dels mitjans és la publicitat. La tristesa inunda els carrers que formen part d'aquest obscur paisatge en què la societat s'ha vist endinsada.

Encara hi ha llum sota aquest tel d'obscuritats
Però, tot i així, no només aquests caps tan malignes i els qui s'encarreguen d'anar teixint el tel són els culpables. Part de la culpa resideix entre els habitants que es deixen cobrir, perquè els tenen ben enganats. Les noves tecnologies d'aquesta revolució 2.0 els han deixat amb ignorància indefinida. Són culpables perquè no volen treure profit d'aquesta ignorància. Però, per sort, hi ha una sèrie de consciències entre aquesta gent que encara són capaces de veure una mica de llum -petites espurnes- d'entre tota l'obscuritat.

Les consciències que encara creuen que tot pot canviar. Que el capitalisme no ha de seguir tombant les seves idees; que un partit polític no els ha de fer callar, deixant-los expressar com vulguin; que uns mercats no controlin la seva vida, els seus estalvis... Són consciències dignes d'admirar. Neixen des de la més petita llavor que hi pugui haver i van creixen juntes. Van arrelant, les seves idees i pensaments van agafant força. Encara hi veuen, pensen, construeixen. Es preocupen de fer del present una eina clau per fer front al futur. Amb les coses petites s'amaguen els instants més meravellosos. Amb una cosa que neix del no-res es pot amagar una cosa digne d'admiració.

El tel encara no ha tapat totes les ments. Però s'està fent a prop. Asseguts no s'aconsegueix res, i la propaganda contínua que emet la tv i tots els mitjans és una de les coses que embruten més el panorama. Puyal ho va dir ahir, que hem confós els diners amb la felicitat -escolteu el seu discurs, del català de l'any-. És ara o mai que s'ha d'actuar. Que la por d'equivocació no et faci quedar-te una idea només per tu. Comparteix idees. Ara o mai.

No hay comentarios:

Publicar un comentario