No cal mesclar peres amb pomes? Futbol vs consciència

No cal mesclar peres amb pomes? Futbol vs  consciència 

No cal mesclar peres amb pomes. És cert. Això diuen aquells que s’excusen quan celebren la victòria de la selecció espanyola i quan no mouen un sol dit per ajudar al país a sortir endavant. Si no cal fer un còctel de fruites aquí, no cal tampoc fer un còctel de cultures al país. Ai las, que això no els va tan bé.

Realitats 

És bastant trist –no ho negarem- veure com certa gent diu estar orgullosa de sentir-se espanyola, però alhora no fa res per salvar el seu estimat país. Cert és que poc poden fer, però la intenció i les ganes de lluitar haurien de ser-hi. És més, si ells es poguessin unir a la lluita que, per cert, comencen molts dels qui no es senten del seu país, la cosa sortiria més endavant. Però primer cal fer una migdiada dins aquest país, i llavor ja es pensaran les coses. Si no hi ha futbol, és clar. Qui tingui consciència i hagi fet l’esforç de sortir al carrer per protestar en contra de la fatal situació, dels governants que exploten i dels banquers i empresaris que roben indirectament –i no tan indirectament- i senti orgull d’un estil de joc únic –calcat al del FCB, quines casualitats, per cert...- ho celebri tranquil·lament. Que gaudeixi per uns instants, perquè s’ho mereix. Però allò que no quadra és que aquells que diuen sentir l’orgull patri no moguin un dit.

I no és tracta de mesclar peres amb pomes, sinó d’aplicar sentit comú. Però és clar, és molt fàcil excusar-se si no se’l té. I, si s’està alegre perquè guanya un grup de 22 persones, que s’hi estigui. Enhorabona, de fet. Ho hauran merescut, hauran estat els millors. Com qui està content perquè el seu cantant preferit ha guanyat un premi. Però això, són els futbolistes o l’artista els qui hauran estat els millors. És igual d’absurd dir que un es sent espanyol quan no protesta per millorar la situació del seu estimat país com igual d’absurd és dir que “som els millors” quan, realment, qui és millor són els que juguen. Espanya no és la millor, si ho fos no hi hauria tanta problemàtica, tanta gent morint de fam i tanta gent fent cua a l’INEM. Sentit comú, on t’has amagat?

I aquells que anomenen hipòcrites la gent del Barça –per exemple i com a majoria-, perquè segons ells celebrarien igual d’eufòrics una victòria del seu equip, cal dir que no generalitzin –com aquí s’intenta aplicar-. Cada vegada hi ha més gent cansada del negoci del futbol i del seu, precisament, estimat equip de tota la vida perquè és conscient de tots els problemes que hi ha. Però, igual que un Espanyol que surt a manifestar-se té tota la legitimitat del món per celebrar la victòria de la selecció, un barcelonista –per exemple- té tota la legitimitat del món per celebrar una victòria del seu equip si ell s’ha preocupat per millorar un problema que afecti directament. Que, de fet, és el mateix.  I uns altres s’aferren al “viu i deixa viure”. Just allò que ells no fan. A part, des de quan intentar crear consciència a la gent, repetim, que no mou un dit per canviar la situació és no deixar viure? Crec que menys és deixar viure obligar-te a fer-ho lligat a una altre cultura que no té res a veure amb la teva, que vengui un govern –com el de José Ramón “l’estaca” Bauzá, i et digui amb quina llengua t’han d’educar –que no és la teva-. Això és no deixar viure. Però el sentit comú, de nou, no s’ensuma. 

L'incendi que està matant València (foto: elsingulardigital.cat)

No hi ha cap problema amb què se celebri la victòria, sempre s’ha de tenir algun moment de desconnexió. El problema ve quan aquests moments de desconnexió són, en algunes persones –per no generalitzar- continus. Orgullós de ser espanyol? doncs protesta i treballa per arribar a dalt de tot, però de les bones classificacions. Perquè de fracàs escolar, atur i poc sentit comú Espanya lidera els rànquings. Felicitats a qui realment ho mereixi i sàpiga que ho mereix. És un honor felicitar algú amb consciència. I felicitats, també, a tots aquells bombers i voluntaris que ajuden a acabar amb el foc que mata la innocent natura i no han anat a veure el partit. Que hi ha coses més importants, i si no cal mesclar peres amb pomes... potser cal mesclar flors amb arbres.

Segur que tomba, tomba, tomba i ens podem alliberar. Lluís Llach.