Per què se'n riuen d'ells?

Per què se’n riuen d’ells?

Gürtel, a tots ens sona. És una paraula alemanya que vol dir Correa. A l’hora de posar noms als casos, l’originalitat flueix per les ments dels jutges -o qui els posi-. Deu ser el seu millor moment de treball, cansats de sentir històries de lladres, assassins, divorcis i malparits. Però d’aquí no en traiem res de nou. Correa és el cap d’aquella panda de corruptes i en la qual es va jutjar a Camps, del Govern del País Valencià. Resulta que ha sortit de la presó amb una fiança de 200.000€. “Jo en robaré 2 milions, que et pagaré 200.000 euros per sortir de la presó. Mentrestant, rescaten Espanyen.

I els ciutadans estan cansats (foto: Martí Gelabert)

I sobre el rescat també es curiosa una cosa, i és que això ho pagaran en gran part els ciutadans alemanys... que no en tenen cap culpa. I, mentrestant, el president del Govern Estatal, Mariano Rajoy, s’encarrega de dir i fer dir a les seves titelles que no és un rescat, que és un crèdit que l’Estat ha volgut acceptar. O sigui, que hem volgut acceptar els diners que els alemanys no ens volen donar. I sí, els ciutadans alemanys ja es poden indignar... que tanmateix qui vota el president són els ciutadans del mateix país, que viuen sota un tel d’ignorància massa gran. I aquests són els mateixos que creuen que no ha estat un rescat.

A les Illes Balears el seu president, l’amic José Ramón Bauzá –TutanRamón, batiat per Sebastià Alzamora-, es va fent amics allà on va. El motiu? N’hi ha dos de principals: l’extermini al català, llengua de les Illes, i les retallades en educació i sanitat, arribant a tancar dos hospitals públics. A més, s’està intentant crear un cicle d’emprenedors. I si això li sumem la pujada del preu de les matrícules, tenim un resultat clar: privatització. I la privatització qui se la pot permetre? Els votants de les gavines que són empresaris consagrats, jutges que van a la seva i rics que poques coses tenen a fer. I ells són els que manen, perquè s’ajuden entre uns i altres, creant una societat de classes –una altra vegada- i fent més gran la diferència entre rics i pobres. Deuen pensar que hi ha massa gent al món i necessiten llevar-se els que molesten. Llavor s’estranya que a l’arribada a cada un dels pobles el xiulin, i fins i tot a Barcelona, on va anar a veure el seu amic Artur Mas. Però té una excusa ideal: “la mayoría silenciosa”, com ell defineix. Aquella que va votar. Aquella que calla i viu redimida a allò que el Govern implanta. Aquella que no és conscient dels problemes fins que els viu personalment. Aquella que pensa que l’ésser català és una espècie d’energumen que mereix la mort. Aquella que pensa que el neoliberalisme és la solució. Aquella que creu que existeix el “baléà” i que els catalans són uns imperialistes que els volen fer seus. Aquella que pensa que es discrimina a l’escola segons el que parlis. Aquella que pensa que els seus fills no sabran castellà perquè l’escola es fa en català. Ai, pobres. I per més INRI, Bauzá va decidir enviar una carta a la població recordant a cada un d’ells que podia escollir llengua en la matriculació del seu fill. Es veu que els esforços fets durant tota la legislatura varen resultar fatídics a l’hora de comprovar que només havien aconseguit un 7%. De rialla.

I, mentrestant, la premsa esportiva s’encarrega de cegar el món. Ara tot és Eurocopa, demà tot seran fitxatges i demà passat crítiques d’un entrenador fallit d’aptituds mentals. Tertúlies que no porten enlloc. El 2004 Grècia va guanyar l’Eurocopa, i mirin com està ara. El 2008 va ser Espanya, i enguany ha estat rescatada. Cap país hauria de voler-la guanyar enguany. En compte, Italians.

Ah, i si heu de blanquejar diners correu. Que ara regalen el diners que has estafat si pagues el 10%. Pareix que els polítics ja no hauran de guanyar la loteria, no? Llavor la gent es pregunta perquè a la resta d’Europa se mofen d’ells, per què s’enriuen del gran imperi espanyol. Per què surt un ciutadà grec a Salvados dient “No volíeu Rajoy, doncs aquí teniu Rajoy”.