martes, 9 de octubre de 2012

Ideals com a referents


Ideals com a referents

La societat, generalitzant, viu sota uns ideals que avantposa a la seva autenticitat. Fins a cert punt està bé seguir un model, una forma de ser, però el problema neix quan no se saben aplicar límits. Parlar de límits sempre sol suposar un tema complicat, perquè no es sap ben bé com marcar-los, no es pot anunciar un punt d’inflexió que ho faci canviar tot. Però per això està el sentit comú, la ingenuïtat de cada un o la intuïció. Aquestes bases, conjuntades amb la raó o la passió que porti a dur a terme uns actes, permetran posar lògica dins d’aquests límits.

A vegades, idealitzar quelcom en la figura d’algú està molt bé. Sempre que se segueixin aquestes pautes comentades. Idealitzar, però, no vol dir imitar. Idolatrar no hauria de significar copiar, clonar. És més gratificant, i fins i tot aporta més maduresa tant de coneixement com de personalitat, que aquest ideal o ídol sigui sinònim de referent. Per exemple, està prou bé establir la figura d’un professional de la comunicació com Jordi Évole i la seva labor a Salvados, com a referent. Avui dia és un dels pocs periodistes que no es tapa la boca a l’hora de contar la realitat, de defensar el poble o, si més no, el sentit comú. L’error seria voler imitar-lo, copiar el seu format. La falta d'originalitat faria que el producte resultés dolent. Si es vol canviar aquesta història que està vivint el periodisme, esdevindria quelcom molt més fort un nou format, que també fes bon periodisme, però d’altres maneres. La professió s’aniria netejant de tanta brutor i porqueria que ha anat agafant durant el pas dels anys. El públic, la societat, que és per qui fa feina el periodista, veuria que tothom va cap al mateix propòsit –contar la veritat, denunciar la indignitat- amb formes variables. La innovació tindria més papers per poder establir-se, i, alhora, resultaria més creïble gràcies a aquesta idea de referent. Si el producte fos exactament igual, perdria aquesta credibilitat, perquè s’hauria optat per l’opció còmode i fàcil. El públic veuria enseguida aquesta intenció, més lligada a buscar el negoci –perquè el programa fos molt seguit, i la competència el volgués imitar, seguint l’exemple- que no a resoldre i contar els problemes, de contextualitzar-los.

Jordi Évole, presentador de 'Salvados', programa de La Sexta | Foto: lasexta.com

Per això mateix s’ha d’anar molt en compte a l’hora d’escollir ídols i establir referents. Com sempre, s’ha de veure el perquè que hi ha darrera de l’opció triada. Tampoc vol dir que cada persona hagi d’assimilar algú altre com el seu únic model a seguir. De fet, la riquesa del coneixement té forta incidència en el fet d’escoltar tot tipus d’opinions i, sobretot, en no esperar en tenir raó si vols que te sigui donada. Perquè aquest és un dels grans enemics de l’evolució, del canvi tan necessitat. Si una persona té desada en la seva ment la idea que els seus pensaments són els correctes, sense possibilitat de veure’s obert a altres opcions, és impossible que agafi un referent correcte. Perquè establir un ideal no vol dir escollir l’opció que vegi abans i la primera que agradi. Establir una base per poder anar fent camí vol dir seleccionar, de forma cautelar, i prendre consciència de qui o què és una de les apostes d’aquest canvi. I aquest procés s’allunya de la senzillesa, perquè també cal oblidar la idea que la persona més famosa sigui qui tingui raó. Evitar caure en la moda dins aquest sentit, evitar caure en la manipulació que sotmet tant la societat. Al cap i a la fi, tothom és humà –encara que a vegades no ho sembli- i cada un pot estar ben equivocat. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario