Ideals com a referents
La societat,
generalitzant, viu sota uns ideals que avantposa a la seva autenticitat. Fins a
cert punt està bé seguir un model, una forma de ser, però el problema neix quan
no se saben aplicar límits. Parlar de límits sempre sol suposar un tema
complicat, perquè no es sap ben bé com marcar-los, no es pot anunciar un punt d’inflexió
que ho faci canviar tot. Però per això està el sentit comú, la ingenuïtat de
cada un o la intuïció. Aquestes bases, conjuntades amb la raó o la passió que
porti a dur a terme uns actes, permetran posar lògica dins d’aquests límits.
A vegades,
idealitzar quelcom en la figura d’algú està molt bé. Sempre que se segueixin aquestes
pautes comentades. Idealitzar, però, no vol dir imitar. Idolatrar no hauria de
significar copiar, clonar. És més gratificant, i fins i tot aporta més maduresa
tant de coneixement com de personalitat, que aquest ideal o ídol sigui sinònim
de referent. Per exemple, està prou bé establir la figura d’un professional de
la comunicació com Jordi Évole i la seva labor a Salvados, com a referent. Avui
dia és un dels pocs periodistes que no es tapa la boca a l’hora de contar la
realitat, de defensar el poble o, si més no, el sentit comú. L’error seria
voler imitar-lo, copiar el seu format. La falta d'originalitat faria que el
producte resultés dolent. Si es vol canviar aquesta història que està vivint el
periodisme, esdevindria quelcom molt més fort un nou format, que també fes bon
periodisme, però d’altres maneres. La professió s’aniria netejant de tanta
brutor i porqueria que ha anat agafant durant el pas dels anys. El públic, la
societat, que és per qui fa feina el periodista, veuria que tothom va cap al
mateix propòsit –contar la veritat, denunciar la indignitat- amb formes
variables. La innovació tindria més papers per poder establir-se, i, alhora,
resultaria més creïble gràcies a aquesta idea de referent. Si el producte fos
exactament igual, perdria aquesta credibilitat, perquè s’hauria optat per l’opció
còmode i fàcil. El públic veuria enseguida aquesta intenció, més lligada a
buscar el negoci –perquè el programa fos molt seguit, i la competència el
volgués imitar, seguint l’exemple- que no a resoldre i contar els problemes, de
contextualitzar-los.
 |
| Jordi Évole, presentador de 'Salvados', programa de La Sexta | Foto: lasexta.com |
Per això mateix s’ha
d’anar molt en compte a l’hora d’escollir ídols i establir referents. Com
sempre, s’ha de veure el perquè que hi ha darrera de l’opció triada. Tampoc vol
dir que cada persona hagi d’assimilar algú altre com el seu únic model a seguir.
De fet, la riquesa del coneixement té forta incidència en el fet d’escoltar tot
tipus d’opinions i, sobretot, en no esperar en tenir raó si vols que te sigui
donada. Perquè aquest és un dels grans enemics de l’evolució, del canvi tan
necessitat. Si una persona té desada en la seva ment la idea que els seus
pensaments són els correctes, sense possibilitat de veure’s obert a altres
opcions, és impossible que agafi un referent correcte. Perquè establir un ideal
no vol dir escollir l’opció que vegi abans i la primera que agradi. Establir
una base per poder anar fent camí vol dir seleccionar, de forma cautelar, i
prendre consciència de qui o què és una de les apostes d’aquest canvi. I aquest
procés s’allunya de la senzillesa, perquè també cal oblidar la idea que la
persona més famosa sigui qui tingui raó. Evitar caure en la moda dins aquest sentit,
evitar caure en la manipulació que sotmet tant la societat. Al cap i a la fi,
tothom és humà –encara que a vegades no ho sembli- i cada un pot estar ben
equivocat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario